dissabte, 8 d’agost de 2009

Fidelitat interactiva


Camí de les cinc-centes visites, i amb alguns comentaris interessants, i que, almenys jo, agraïsc profundament, Maror, la novel•leta amb què us he obsequiat aquest estiu ha complit amb escreix les expectatives.
El que més m’ha alegrat és constatar la fidelitat dels lectors i lectores que, encara que anònims en la seua major part, des de qualsevol racó del món, i especialment de la península Ibèrica, hi ha estat entrant xino xano i llegint el text. Alboraia, Catarroja, La Rinconada,Madrid, Vigo, Sevilla, Londres, Califòrnia, Bocairent, Sueca, Cullera, Gandia, Oliva, València, la Seu d’Urgell, Barcelona, Eivissa, són alguns dels llocs des d’on vosaltres, pacient públic lector, hi heu accedit fins aplegar a la conclusió del relat.
L’únic desig és que us hàgeu divertit tant com jo quan la vaig teclejar.
Com no podia ser d’altra manera també us he d’agrair aquells i aquelles que des dels vostres blocs n’heu seguit i enllaçat el text, així com a Vilaweb Ontinyent, ja que així hi ha hagut una difusió major, i hem aplegat a persones que ens desconeixien.
Repetirem l’experiència, si us ve de gust.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Qui va assassinar el Martí?


Ja pots eixir de dubtes.
Només falten dos lliuraments més de la novel•la Maror per acabar d’aclarir qui s’amaga darrere la mort d’aqueix personatge incòmode, d’aqueix periodista almorquer tan crític.
La seua colla d’amigues i amics, amb l’ajut del caporal Fenoll, aconsegueix per fi desemmascarar la Conxorxa de Perdurables que començava a emmanillar la societat de la Vall d’Albaida.
Encara no et pica la curiositat?

dijous, 9 de juliol de 2009

Gràcies, lectores i lectors de "Maror"


Que en juliol la gent estiga connectada a l’ordinador, ja és un èxit.
Que de tot el que poden navegar, els nostres lectors virtuals hagen triat Colata, és per estar-vos agraït.
Però que, a més, la darrera proposta que us he fet, encara que siga una lectura estiuenca, refrescant, com Maror, compte ja amb cent catorze lectors —i pujant— en només cinc dies, m’ompli moooolt de satisfacció.
I també que hi haja qui l’estiga linkant des dels seus blocs.
Espere que els giravolts de la novel•la us mantinguen enganxats en posteriors lliuraments del text, i que el gaudiu de veres.
N’hi ha més emocions.

divendres, 3 de juliol de 2009

Un regalet estiuenc


Ara fa poc més d’un any vaig acabar d’escriure la meua primera novel•la.
Sense massa pretensions, per a trencar mà... i us he de dir que la meua extremitat superior continua en perfecte estat.
Amb l’alegria inconscient de qui acaba una feina feta a gust, també vaig gosar presentar el text al Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2008. I després d’allò... podria haver fet cas a amics i amigues benintencionats que se l’han llegit, i que m’aconsellaven que camejara per editorials i que la donara a conéixer.
He decidit no fer-los cas.
Perquè preferisc compartir-la amb vosaltres.
I per això mateix podreu començar a gaudir-la (o això espere) a trossos i mossos en aquest bloc que he obert a l’efecte, i que podreu enllaçar des de Colata.
“Maror. Frecs de la Vall” no vol ser més que un xicotet homenatge a la gent que ens estimem la Vall d’Albaida i que, encertadament o no, hem intentat fer-la avançar humanament, socialment, comarcalment... Sense esperar l’aplaudiment ni l’aprovació hem anat fent via, la nostra via autòctona, i continuem fent-la progressar, malgrat la manca clamorosa de portaveus i d’altaveus que se la prenguen seriosament.
En posar el títol, el mot “maror” ja em resultava corprenedor. Un mot que, a una terra de secà i albarís com la nostra, només pot significar la somordor, l’estat latent de conflictes, de tensions entre humans... El subtítol —“Frecs de la Vall”— ho intenta relativitzar i suavitzar, mentre que ens cluca l’ull cap a les refregades en les relacions entre la gent que viu a la nostra terra, sense deixar de banda les carnals, que també.
Malgrat tractar-se d’un text de ficció, he pretés que la seua versemblança us permetera connectar amb la nostra realitat d’adés i d’ara.
Fent un joc de paraules, la meua pretensió és oferir-vos un “fresc de la Vall”, una pintura guarnida amb pinzellades d’ací i d’allà, però que volen posar la gent de la Vall com a protagonista essencial del text. Aqueixa gent capaç de dur endavant projectes meravellosos, imitats en altres indrets, i que responen al nostre tarannà. També, però, és una advertència sobre canvis i perills que la nostra societat comporta tal com va. I en això no en som una excepció “entre muntanyes”.
Lluny de l’engolament i de l’artificiositat acadèmica ha resultat essencial per a mi acostar-vos el llenguatge popular que emprem a les Comarques Centrals. Si ho he encertat, vosaltres ho podreu jutjar.
Si, a més, us ho llegiu amb un mig somriure sorneguer, no tindré major satisfacció.
Al cap i a la fi, podeu passar llegint un estiu fresquets, sense eixir de casa.
Sigueu benevolents.

Maror al web

Des d'aquesta pàgina podràs llegir els distints lliuraments de la novel·la "Maror. Frecs de la Vall", òpera prima del valldalbaidí Lluís M. Segrelles.
Esteu convidats.
I que l'estiu us resulte així més refrescant, que falta fa.